dilluns 3 de setembre de 2018
Un cràter.
Tinc un cràter, és meu.
Un forat rodó,
negre i profund.
Un volcà.
Tinc un volcà, és meu.
Ara està adormit,
potser es despertarà...
... o potser no.
Tinc un volcà i un cràter, són meus.
És tot el que em queda
després de tu.
Tinc un cràter, és meu.
Un forat rodó,
negre i profund.
Un volcà.
Tinc un volcà, és meu.
Ara està adormit,
potser es despertarà...
... o potser no.
Tinc un volcà i un cràter, són meus.
És tot el que em queda
després de tu.
Preciós... Això d'escriure cada dia enganxa, oi?
ResponElimina