dimarts 18 de setembre de 2018

Arribo a la reunió
amb les ferides obertes.
Faig tard.
Esmolo el somriure,
m'empasso les llàgrimes.

Elles m'acullen,
generoses i expertes.
Les altres també
tot i que no ens coneixem.
Començo a preguntar

i descobreixo que,
més enllá del gènere,
compartim les ferides,
la passió per la nostra feina,
per no voler renunciar a ser qui som.

Fa molta calor,
sortim a la terrassa
amarades de les nostres històries,
i brindem amb cava
a la nostra salut!