dimarts 30 d'octubre de 2018

Darrerament les llàgrimes van a la seva,
les descarades surten quan volen!

Quan penso que ja no les necessito
brollen com un heisser.

I em sorprenen, sempre em sorprenen,
i em despullen de la cuirassa.

Que ja ni és tan groixuda,
ni tan rígida ni tan forta.

Darrerament després de les llàgrimes
sempre arriba un somriure...