dimarts 25 de desembre de 2018
Nadal,
el meu Nadal,
el que jo trio com vull viure.
Avui, en soledat al matí,
en família i un bon amic per dinar,
i el tió multitudinari dels Bonfill per sopar.
He estrenat el vestit vermell,
perquè per Nadal,
qui res no estrena, res no val.
I m'he deixat portar
per l'alegria de la canalla
i per l'olor del pernil recent tallat.
I a l'hora del vers de Nadal,
entre les postres i el cafè,
he notat la presència dels que ja no hi són.
Nadal
el meu Nadal,
Sense estridències, amb caliu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada