dijous 31 de gener de 2019

Emmotllar-nos.

Això és el que hem fet les dones des dels orígens dels temps.

Hem singut dúctils i mal·leables,

i ens hem encaixat als motlles dels nostres homes

i, segurament, per això hem sobreviscut

perquè durant molt de temps ens hem adaptat a un motlle que no era el nostre.

Però per sort nostra dels motlles se'n pot sortir,

com de la droga i l'alcohol,

i amb un mica de temps per conèixe'ns millor

i preguntar-nos què volem i què no,

podem crear els nostres propis motlles.

Jo ho he fet.

Els meus motlles són com els de silicona,

com jo mateixa, tendres i elàstics,

però malgrat la lleugeresa,

són tossudament fidels, 

i mantenen sempre la forma inicial.

Ara, quan un home m'ensenya el seu motlle,

en comptes d'acoplar-m'hi directament,

li ensenyo el meu motlle també.

D'entrada els sorprèn, perquè ni s'ho havien plantejat

que hi podés haver un altre motlle on encaixar-se.

I els fa pensar, i els fa obrir els ulls,

i el resultat sempre és millor del que em podia esperar.