dilluns 18 de febrer de 2019

Ràbia, la tènia de la raó,
el puny que esclafa les entranyes,
et fa serrar les dents
i cridar quan ningú et veu.

La ràbia i jo som velles conegudes,
abans quan venia m'arrossegava
com un tsunami, no la podia controlar.
Ara la veig venir, i m'hi encaro.

La ràbia, la meva ràbia,
marca les meves línies vermelles,
em recorda que tinc dignitat,
i que és allà per quan la necessiti.

Els sentiments negatius també ens defineixen,
per això cal conèixe'ls i reconèixe'ls.
Mirar-los als ulls, sentir-los,
i abraçar-los de tant en tant.

La meva ràbia és meva,
m'empeny a viure,
em fa créixer,
i m'aixeca de terra quan la vida m'esclafa...