dimarts 12 de febrer de 2019

Demano llucet enfarinat
acompanyat amb patates al forn
són dos quarts de 4 tocats i el meu estòmac crida: FAM!

El self service és la millor opció
quan la tarda se'm tira a sobre
i necessito dinar alguna cosa ràpid.

El cuiner em mira i somriu
- Una clara petita oi?
- Sí, responc sorpresa,
vull una clara petita.

No em sé ni el seu nom,
i ell sap que demano una clara petita,
i que només faig un plat,
touché!

Quan arribo a la caixa,
la noia observadora em diu:
- ostres, avui fas postres i tot!

- Sí, he vist aquest pudding de poma,
té molt bona pinta.
I encara no tinc temps d'acabar de dir
que crida: - una clara petita!

- Una altra? diu el cambrer.
- La Clara sempre demana una clara petita...
i el cuiner entra a la conversa
- Però ja li he demanada jo!

L'altra cambrera m'agafa la plata
i em pregunta on vull seure.
- A la barra, li dic, que tinc poc temps.
I em regala un somriure, - aquí ho tens Clara.

Ara recordo perquè m'agrada venir Al Pont,
un lloc senzill i proper,
sensefiltres, on saben què m'agrada
i em somriuen i em criden pel meu nom.

Haig de venir més sovint...