diumenge 17 de febrer de 2019

Voldria no pensar res,
deixar la ment en blanc.
No sé si és possible,
si algú ho ha aconseguit.

Jo tinc un exèrcit dins el meu cap,
que em bombardeja constantment,
i que procuro mantenir ocupat,
fent coses boniques i creatives.

Tanco els ulls i el sol de tarda m'amanyaga,
asseguda en aquest banc del parc de Peracaula,
mentre la petita es gronxa, aliena als meus pensaments,
i penso que no vull pensar res...