divendres 15 de març de 2019

Et miro i em veig a les teves vambes
quan jo tenia 14 anys
Amb la mateixa rebel·lia  discreta
i la infantesa tancada en un cos de corbes sinuoses
de dona a mig fer.

A vegades la que em mira és la nena,
la que se li esborren el ulls quan somriu
i es posa vermella quan parlem de segons qui.

A vegades la que m'increpa és la dona,
la que marca territori i
posa a prova els límits, els seus i els meus.

Compartim els rínxols, preciosa,
i moltes coses més que ara et semblen horroroses
però que, amb el temps, aprendras a estimar, segur!