Dimecres 12 de juny de 2019

El sol amanyaga la tarda,
i els barrots de la veranda
de la terrassa de ma mare
tallen a porcions el paisatge,
en bocins perfectament iguals,
a punt per envasar en una safata.

M'afegeixo a la conversa,
prèvia abraçada carnívora,
i torno a un lloc on ja he estat,
càlid i proper,
quan la vida encara estava per fer
i nosaltres per domesticar.